I si un passa de llarg?
Algunes organitzacions sense ànim de lucre aprofiten aquesta diada de Sant Jordi per tal d’aconseguir finançament per dur a terme els seus projectes
Avui sembla impossible caminar tranquil·lament per La Rambla de Barcelona, una gran marea de persones inunden els carrers, a la cerca i captura de la rosa i el llibre perfecte. Però és difícil trobar allò que busques enmig d’unes aglomeracions tan grans. La calor que fa és horrible, però res resulta un inconvenient per sortir al carrer un dia tan tradicional com el de Sant Jordi. Al cap i a la fi, tot és anar seguint i que el corrent de la marea et porti algun lloc. Algun lloc on trobi el que estic buscant. Però i si un passa de llarg?
Tot caminant veig una parella, estan decidint en quina parada comprar una rosa i es dirigeixen a una gran carpa on n’hi ha de tots colors. Però la noia s’encapritxa amb la més cara, la blava. Costa 5 euros. Una mica més avall, trobo una parada de l’associació solidària Promundo. En aquesta, no n’hi ha de blaves, potser per això aquella parella ha passat de llarg, penso. Darrere la tauleta que es troba sota aquesta petita carpa hi ha la Maria i en Miquel, amb un somriure d’orella a orella mentre criden el preu d’un llibre a punt de vendre’s: - només costa un euro! I assenyalen un cartell on es llegeix: llibres solidaris 1-2-3 euros, col·labora. Realment, no coneixia aquesta associació i trec el mòbil i em poso a cercar informació, potser és la vocació de periodista, però m’agrada saber i conèixer del que parlo. Promundo , doncs, és una ONG, els objectius de la qual són: promoure la dignitat del ser humà, la pau, la justícia social i el desenvolupament dels pobles.
Parada de Promundo al Passeig de Gràcia
Font: Miti Vendrell
Cadda vegada, el Passeig de Gràcia es va omplint més i resulta molt complicat veure alguna parada sense trepitjar a ningú. Tot d’una sento rialles i abraçades. M’hi fixo. - Ostres Marc, quina gràcia! Quant de temps! Com et va tot? En Marc tot content assegut en una cadira de rodes li respon: - Ja veus! Sobre rodes! I es creen unes rialles que s’escolten des de l’altra banda. Aquests es troben sota una altra carpa. Hi ha una creu vermella i, aquesta ja em sona més. És la de Creu Roja. En aquesta hi ha un cartell que posa: Compra la teva rosa solidària. Però no sembla que tingui massa èxit, potser n’haurien d’haver venut de blaves i apujar el preu perquè semblessin més aptes per un Sant Jordi perfecte.
Parada de La Creu Roja
Miti Vendrell
Tot d’una escolto un comentari força graciós enmig de tot aquell caos: jo a casa ja tinc un roser, per què en vull més de roses? – Li diu en Joan a la seva dona, l’Alícia. Ella li respon: Home Joan, tot sigui per col·laborar! Però no es troben sota la parada d’una ONG, sinó sota una parada d’Òmnium Cultural al bell mig de la Plaça Catalunya. Una gran manta de roses grogues teixeixen una gran part de la plaça i es troben envoltades de molta gent fent-se fotografies, comprant i mirant, ... arriba un moment que ja no sé si estic donant una volta per les parades de Sant Jordi a Barcelona o en una passarel·la de Hollywood amb tants reflexos!
Segueixo caminant, seguint la gran marea de persones i em paro a la que es troba més buida, la que molta gent passava de llarg, tot i haver-hi una senyora regalant caramels. Normalment, on regalen coses, per molt petites que siguin, la gent no passa mai de llarg i, a vegades, inclús es fa cua i tot. Però aquesta parada, també parlava de roses solidàries. Es tracta de la petita parada d’Afab (Associació de família d’Alzheimer de Barcelona). I una senyora molt xerraire i optimista comenta: Seria bo que cada any fos dia laboral per la diada! Segons aquesta dona, així hi ha més col·laboració i les parades s’hi estan més hores que en un dia festiu.
Parada de l'Associació familiar d'Alzehimer de Barcelona
Miti Vendrell
Finalment, decideixo fugir d’aquella gran aglomeració de gent i giro a la primera cantonada que trobo que es desvia de la gran marea. Sento una veu molt tímida i em trobo un home amb molt mala cara i aguantant un cartell que posa: “No quiero dinero para una rosa, quiero dinero para alimentar a mi família”. En aquest precís instant vaig pensar en l’alcaldessa Ada Colau i les seves paraules: - Feliç Sant Jordi a tots els barcelonins!, i la seva menció especial a Jordi Cuixart. Potser aquest home no és barceloní, ja que molt feliç no se’l veia.
A poc a poc, he de tornar a tot el caos per tal d’arribar a la meva pròxima parada, però aquesta vegada, vaig en contra direcció, contra la gran marea de persones, en definitiva, contracorrent. Almenys així, si un passa de llarg, jo no he de fer el mateix.
