"Testimonis de l'oblit": recorregut d'una realitat amagada
L’exposició “Testimonis de l’oblit” presenta alguns dels conflictes més tràgics que es viuen en països com Colòmbia, Etiòpia, Níger i Palestina. Quatre crisis humanitàries veuen la llum a través de reportatges fotogràfics que mostren el rostre més fràgil d’aquests territoris. El Palau Robert de Barcelona ha estat escollit per mostrar aquest projecte encapçalat per Metges Sense Fronteres en col·laboració amb el País Setmanal, que es podrà visitar fins l'1 de juliol. La petita sala 4 del Palau ens transporta a una realitat consternant, d’aquella que sembla inimaginable però, no queda tan lluny de casa.
Els voltants del Palau sovint estan transitats, ja sigui per les seves exposicions o pels actes i celebracions que acull als seus jardins. Aquesta tarda també serveix de pas per visitar el mercat artesanal del Gallery Hotel. L’interior de la sala 4 cotxeres sembla aliena al seu exterior, les sensacions de l’exposició queden totalment confrontades amb el festeig del jardí, ple de riures i copes de cava.
Visitants de l'exposició a la sala 4 cotxeres del Palau Robert
Font: Nuria Pardo
A la saleta, acabada amb grans finestrals i parets color crema, s'ordenen els testimonis seguint un recorregut per cadascuna de les històries, des dels territoris palestins ocupats, obra del periodista Martin Caparrós fins la situació de dolor que pateix Colòmbia, narrat pel novel·lista i periodista espanyol Manuel Rivas. El suau enlluernat que envolta l’habitació crea un clima molt encertat amb el muntatge de la mostra, una combinació de text i fotografia que resumeix, sense escassetat de detalls, cada reportatge. En cadascun d’ells es pot trobar un petit fragment del documental escrit, així com la biografia de l’autor i una minuciosa selecció d’imatges que mostren una dura realitat. “Es increïble com una fotografia tan violenta pot ser tan necessària per entendre tot això” escolto que comenten un parell de noies. L’espai es tan reduït que es quasi inevitable no escoltar xiuxiuar els visitants.
Part de l'exposició dedicada al conflicte de Níger
Font: Nuria Pardo
Les fotografies son el motor de l’exposició, tothom sembla quedar-se absolt en alguna, com si analitzant-la pogués trobar resposta a tant dolor. Segurament l’experiència del seu autor té molt a veure, i es que Juan Carlos Tomasi, fotoperiodista, reporter i realitzador audiovisual porta més de vint anys retratant els conflictes més oblidats i les conseqüències que pateixen les seves societats. Tomasi ha sabut captar quasi a la perfecció, el dolor de les persones, la duresa de les seves vides, de la vida d’un nen, per exemple, a través de la seva mirada fixada en l’objectiu de la càmera. Un nen petit s’ha quedat una bona estona davant d’una de les instantànies. Sembla haver-li cridat l’atenció un noiet, potser de la seva mateixa edat, que sosté una pilota de futbol. “Per que està trist si té una pilota? És que no li deixen jugar mamà?” alça la veu enmig de la sala amb to de sorpresa. La resta de visitants fan una ganyota de tendresa. Es sorprenent el poder de la innocència i la diferència que separa a dos nens.
Projecció d'un vídeo del reportatge
Font: Nuria Pardo
L’exposició té un important caràcter audiovisual que sap arribar als visitants. No es tracta només d’una mostra per llegir i prendre nota sinó per sentir-la. En una sala annexa s’ha improvisat un petit espai cinematogràfic, amb algunes cadires i un projector. Aquest espai serveix de suport per completar la visita, amb vídeos protagonitzats pels autors sobre els seus projectes. Relats de vides oblidades que ara, romanen més a prop de la nostra societat, ja sigui per crear consciència, prendre mesures o valorar tot allò que ens envolta i que no sembla oblidat.
La informació se'ns presenta tan globalitzada que sembla arribar a qualsevol punt del planeta, fins i tot als recons més amagats. La veritat, però, és que moltes d’aquestes històries queden sota d’altres, aparentment més atractives per a la societat.
