Els ciments d'una nova etapa
The Times publicava el passat 9 de febrer una exclusiva que donava la volta el món. Una exclusiva que atacava directament a Oxfam Intermón i que, amb això, feia perdre la confiança cap a una organització humanitària, que precisament es basa en aquest valor intangible. Sense aquesta confiança de la societat cap a la seva tasca, perd el sentit.
“Orgies de Calígula” titulava The Times. Com agrada a la gent aquest tipus de notícies. Escàndols, sexe, orgies...Tot el que contingui aquestes paraules sembla despertar l’atenció de l’espectador. De cop, tothom semblava saber-ne molt, del funcionament d’aquestes organitzacions. Santi Bolíbar, responsable del voluntariat d’Oxfam Intermón a la seu de Barcelona reflexionava sobre això. “Ens han atacat per allà on som més febles”. No s’ha explicat bé. Falta informació. Que va passar realment a Haití? En qui s’ha de confiar? En la premsa? En Oxfam? Sembla difícil prendre una decisió.
The Times revelava que en una missió d’Oxfam després del terratrèmol del 2010 a Haití, set treballadors, entre ells, el director a Haití, Ronald Van Hauwermeiren, van contractar prostitutes entre les quals, segons el diari, hi havia menors. Aquestes prostitutes van pagar-se, segons el mateix mitjà, amb diners de la organització.
Setmanes després, les portades tornaven a omplir-se amb més “escàndols sexuals”, com han titllat els mitjans aquests fets. Aquest cop, però, Metges Sense Fronteres (MSF) i Unicef eren els protagonistes. Metges Sense Fronteres anunciava l’acomiadament de 20 treballadors per abusos i assetjaments. Unicef es quedava sense dos membres de la direcció, que van dimitir pel mateix motiu.
La premsa disparava trets contra els fets. Merescuts? Segurament. Però no a l’organització. L’organització va equivocar-se. Bolíbar ho reconeixia en una entrevista que va concedir a Solidaritat Sota Sospita: “Segurament, les mesures que va prendre Oxfam Intermón de Gran Bretanya, avui, haguessin sigut vistes com quelcom insuficient”. Arran d’aquests fets diferents organitzacions sense ànim de lucre van millorar els seus mecanismes de control i prevenció. La pregunta que queda a l’aire és: per què aquestes millores no es van fer abans? Per què va ser necessari que aquests casos sortissin a la llum perquè es reaccionés?
Com a conseqüència esdeveniments, el govern britànic va tardar ben poc en amenaçar al sector de retirar les Ajudes Oficials al Desenvolupament si Oxfam no garantia el control d’aquestes conductes. “Tenen una excusa ètica i moral per retirar les ajudes humanitàries”, explica Bolíbar, afegint que des del Brexit s’ha anat escanyant a les organitzacions no gobernamentals.
SANTI BOLÍBAR: “TENEN UNA EXCUSA ÈTICA I MORAL PER RETIRAR LES AJUDES HUMANITÀRIES"
Oxfam, que compta amb unes 10.000 persones treballant en més de 90 països, ha puntualitzat després del bum que va suposar l’exclusiva de The Times que vol ser "el més transparent possible" sobre les seves activitats, després que la polèmica forcés la retirada de Roland van Hauwermeiren, i la dimissió de la subdirectora executiva d'Oxfam, Penny Lawrence.
Camille Chalmers, economista haitià va explicar al diari El Tiempo que hi ha unes 600 oenegés treballant sobre el terreny a Haití en diferents sectors. L’economista va revelar que fins i tot algunes organitzacions acaben substituint la feina de l’estat en algun sector, i això fa que, en part, el Govern perdi el control de com es duen a terme aquestes ajudes. Durant el terratrèmol de 2010 el número d’oenegés a Haití encara va créixer més. Chalmers va destapar que molts d’elles treballen sense estar inscrites en els mecanismes de control que té el govern haitià. Per tant, a part del control intern de les mateixes organitzacions cal tenir també en compte el control que duen a terme les institucions públiques.
El problema pot venir d’aquí. Aquesta dinàmica pot donar lloc a una actuació paral·lela de les organitzacions respecta als governs o, bé perquè aquest no té interès a controlar-les o perquè les ONG es senten massa pressionades pels organismes públics. Segons Xavier Barreda, coordinador general de projectes de l’ONG Alkària, és important que les ONG actuïn tenint en compte els governs del país on van, fet pel qual algunes vegades no podran dur a terme tots els projectes que desitgen. Cal tenir en compte que en els països del tercer món on treballen aquestes entitats els valors culturals i els principis poden ser molt diferents i que per sobre de tot s’han de respectar. És per això que, segons Barreda, les organitzacions no poden ni pretendre imposar comportaments o valors als governs ni actuar d’igual manera a tots els països on cooperin.
Reunió de voluntaris d'Alkaria dirigida per Xavier Barreda
Font: Solidaritat Sota Sospita
Els mitjans manipulen?
“Orgies dignes de Calígula” era el titular de The Times. Una exclusiva que no tenia res de nou. Els fets van passar el 2011 i ja aleshores van sortir a la llum. Ara, set anys després, es presenten els fets com el resultat d’una investigació pròpia i, com a conseqüència directa, el govern britànic comença a amenaçar de tallar el finançament. Però la pregunta és: Per què surt de nou a la llum aquesta informació precisament ara? I a qui beneficia? Potser és una estratègia del Govern?
Penny Mordaunt, secretària d’Estat del Desenvolupament Internacional a Gran Bretanya declarava a The Guardian poques hores després de que l’exclusiva es publiqués dient: “M’he sentit enganyada pels membres d’Oxfam. És evident que té una cadència de lideratge moral”.
Precisament el govern, possiblement el més beneficiat per tot això, amb la contundent amenaça de retallar les ajudes de 38 milions de lliures a la organització, era el qui menys lideratge moral tenia.
Per altra banda, la premsa culpava a l’organització d’encobriment dels fets. No obstant això, el 2011 Oxfam Gran Bretanya havia publicat un informe, derivat d’una investigació interna, on ja denunciava i prenia mesures sobre el cas, aleshores, molt recent. En l’informe, però, es denunciava la contractació de prostitutes, que en cap moment van ser menors, totalment contrari al que deia la premsa, i que hi va haver-hi diversos casos de descàrrega de pornografia en ordinadors de feina. Oxfam Gran Bretanya va publicar l’informe i va prendre mesures al respecte.
Però cap mitjà ha fet ressò d’això. L’informe d’aquell moment no ha aparegut ni als diaris ni a les televisions, els seus resultats no han estat ni tan sols esmentats. No s’ha parlat de la investigació ni de les mesures preses aleshores. Tot ha sigut tractat de manera que semblés que Oxfam va encobrir uns fets, quan de fet, van ser condemnats.
Tot i que, sens dubte, aquests casos son intolerables en una entitat sense ànim de lucre o en qualsevol organisme públic o empresa privada, cal saber separar-los també de la feina diària de les entitats i no utilitzar-los per estigmatitzar les ONG. “El que no podem es generalitzar i dir que totes les organitzacions actuen igual. I, en el cas concret, tampoc podem criticar tota la organització, ja que està formada per milers de persones i la immensa majoria han fet bé la seva feina”, apunta Alicia Oliver, presidenta del grup de treball de periodisme solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Sobre aquesta mateixa qüestió, Xavier Barreda es mostrava més optimista que els responsables d’Oxfam Intermón, potser perquè l’organització de la que forma part, Alkària, no ha estat afectada per cap mena d’escàndol. Barreda declarava que “En general, la societat sap entendre que les males praxis o conductes impresentables d’algunes persones concretes no es poden extrapolar a tota una organització” i que “el més important és fer entendre que existeixen mecanismes per detectar i actuar davant d’aquestes conductes”.
Revista i Memoria 2016 de Metges Sense FronteresFont: Solidaritat Sota Sospita
Mila Font, membre de Metges Sense Fronteres, té molt clar que la imatge que es dona als mitjans de comunicació de les ONG “condiciona totalment la visió que tenen la societat sobre ells”. Tot i això, també afirma que, en general, els mitjans solen ser benèvols amb les ONG i no mostren aspectes negatius, “menys en alguns casos molt puntuals” com és el cas de la notícia dels abusos sexuals.
MILA FONT: LA IMATGE QUE ES DONA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LES ONG "CONDICIONA TOTALMENT LA VISIÓ QUE TENEN LA SOCIETAT SOBRE ELLS"
Per altra banda, l’opinió de la periodista Alícia Oliver és també molt clara. Ella creu que les ONG que s’han vist afectades per tots aquests escàndols, haurien guanyat més credibilitat si haguessin denunciat aquests fets en el seu moment i, actuant amb contundència. Ja que d’aquesta manera, segons la periodista, “haurien demostrat que els seus mecanismes de detecció funcionen”.
Pel que fa al contingut de les notícies relacionades amb les ONG, Mila Font fa una crítica la imatge que creen els mitjans de comunicació del continent africà i, això pot tenir certes conseqüències. Malauradament, la societat percep que aquest treball té un fons "civilitzador", però "és per culpa d'algunes notícies mal enfocades". "L'únic que fan és desvirtuar la realitat d'aquests contextos i poden influir en el nostre treball". Segons la membre de MSF, hi ha molts errors en els mitjans de comunicació que s'haurien de millorar i deixa una idea molt clara i concisa: "No apareix en els mitjans, però fa falta ajuda. I tot aquest desconeixement i aquesta manca de conscienciació pot portar a que la gent desestimi el treball que realitzem."
Seu central de Metges Sense Fronteres a Barcelona
Font: Solidaritat Sota Sospita
Punt d’inflexió
De cop, després d’aquests fets, un gran nombre de socis es donaven de baixa de les organitzacions.Tot i que l’organització d’Oxfam Espanya treballa independentment a la resta de països, després dels casos dels treballadors d’Oxfam, es registrava una baixa de més de 1.200 socis a Espanya. A Europa la xifra s’acostava als 5.000.
No obstant, el percentatge és baix en comparació als socis que encara participen amb donacions periòdiques. Actualment, segons la última memòria dels exercicis de 2016-2017, Oxfam Intermon compta amb 236.000 socis i col·laboradors econòmics.
El nombre de treballadors i voluntaris no va baixar tampoc arran d’aquesta crisi. Els treballadors i l’equip de voluntariat de l’organizació es van mantenir ferms i crítics, defensant l’ONG per la qual col·laboren, i denunciant i condemnant els fets. “Ells saben de primera mà quina és la feina que fem i que aquests casos no ens representen” explicava Santi Bolíbar. Així mateix, Xavier Barreda declarava que les petites organitzacions com Alkaria estan formades per socis i voluntaris que coneixen a la perfecció el projecte de l’ONG i que estan estretament vinculats amb aquesta, per tant, no s’han ressentit especialment a causa d’aquests fets. Tot i així, reconeix també que aquests esdeveniments poden causar un problema estructural pel conjunt de les organitzacions sense ànim de lucre i per la seva concepció de cara a la societat.
Destapament d’altres casos
Oxfam s’havia convertit, segurament sense merèixer-s’ho, en el protagonista de l’escàndol més gran en el món de l’ajuda humanitària.
La pressió mediàtica va ser molt forta i a poc a poc es van anar destapant escàndols d’altres organitzacions. Una de les més rellevants va ser Metges Sense Fronteres, la qual va reconèixer 24 casos d’abusos sexuals dins de l’organització d’entre 40.000 treballadors. Així doncs, va acabar acomiadant a 19 dels implicats i sancionant o destituint als restants. En aquell moment, David Noguera, el president de l’organització, va fer pública una carta on responia a diverses preguntes que es van començar a plantejar els socis i la ciutadania en general. En aquest escrit, MSF també pretenia donar importància a la protecció de les víctimes, però també als denunciants, per tal de promoure diferents mecanismes de queixa. Així doncs, l’objectiu de la carta era “Crear un entorn en el que se senti que tothom pot presentar queixes de forma segura, sense tenir por per la seguretat dels i “crear un entorn en el que tothom se senti segur en el seu treball i la confidencialitat del cas”.
Però seguien sorgint altres preguntes, com ara: “Existeix algun codi ètic dins l’organització de MSF?” Segons Mila Font, cap de premsa de MSF, l’entitat sí que disposa de codis ètics, però “per coses molt específques”. Pel que fa a nivell general, MSF es regeix per acords internacionals com l’Acord de La Mancha o normatives internacionals de dret internacional o ajuda humanitària. Pel que fa dins de l’organització, els seus principis es recullen a la Carta Magna o els Principis de Chantilly. Aquests últims no funcionen com un còdi ètic com a tal, però, com comenta Mila Font, sí que orienten respecte a les accions que es duen a terme i serveixen de base per codis més específics.
Poc després del destapament del cas de MSF, membres de la direcció d’Unicef dimitien per les pressions, acusats també d’assetjaments. Save the Children acomiadava 16 treballadors per males conductes, Internacional Rescue Committee (IRC) reconeixia uns dies més tard que va haver de fer front a tres casos d’abús sexual a la República Democràtica del Congo i, l’últim cas, el Consell Noruec pels Refugiats (NRC), que acomiadava a 13 treballadors per conductes sexuals inadequades.
“El risc zero”
L’ex-secretari general de MSF, Rafa Vilasanjuan, declarava el passat mes de febrer al diari Ara, que al sector humanitari com en la societat en general, “el risc zero no existeix”. Tot i que existeixen diferents mesures de protecció, tant al territori com dintre de les pròpies organitzacions, no sempre es pot garantir una seguretat completa.
Aquests organismes envien anualment a molts dels seus cooperants i treballadors a diferents territoris en conflicte, per tal de dur a terme diferents accions socials. Seria injust generalitzar però callar davant de fets com els esmentats és formar part de la culpa, amb la qual cosa l’actitud més encertada seria denunciar. Vilasanjuan remarca que “quan es tingui coneixement d’un cas, se sigui com més dràstic millor”.
RAFA VILASANJUAN: "SERIA INJUST GENERALITZAR, PERÒ CALLAR DAVANT DELS FETS ÉS
FORMAR PART DE LA CULPA"
A diferència de les entitats que envien els seus col·laboradors, hi ha d’altres com Mans Unides, que només desplacen equips especialitzats per supervisar, com ara metges. Tot el fons monetari que recapten és administrat per responsables del territori afectat per dur a terme el projecte convingut. Agustí Viñamata, responsable del departament de comptabilitat i cofinançament de la delegació a Barcelona de Mans Unides, apunta que “Com que no enviem cooperants, més que a equips reduïts per supervisar, es difícil que es doni un cas similar al d’Intermon Oxfam”.
Així doncs, les mesures que prenen les ONG son cada vegada més importants, i és per això que la majoria d’organitzacions compten ja amb un codi ètic que o bé es fa complir a tots els membres de l’organització, sigui quina sigui la seva relació jurídica o, per altra banda, es redacten codis de conducta específics per voluntaris i treballadors assalariats.
Des d’Intermón Oxfam fins a Metges Sense Fronteres passant per Mans Unides i la molt més petita Alkària, totes disposen d’alguna mena de codi ètic i moral. En el cas de MSF, els requisits dels codis ètics, tal com explica Mila Font, “Són aplicables tant a voluntaris com a treballadors, ja que actuem sota els mateixos principis”.
La sortida del túnel d’Oxfam
Mark Goldring, director executiu d’Oxfam Regne Unit, anunciava la setmana passada la seva dimissió a finals d’any, degut als últims escàndols publicats. Goldring ha manifestat en un comunicat la necessitat de la ONG a reconstruir-se, “amb algú que porti una visió fresca, energia i un compromís a llarg termini”.
Sembla que la tempesta ja ha passat, i per bé i per mal l’opinió pública oblida amb rapidesa. Potser venen temps més tranquils per Oxfam i el món de l’ajuda i la cooperació però, amb els fets recents ha quedat palès que ni tan sols aquest sector sovint mitificat es salva dels escàndols i la pressió mediàtica.
Botiga d'Oxfam Intermón a Barcelona
Font: Solidaritat Sota Sospita
Camí de la transparència
La transparència i les bones pràctiques sempre han sigut punts molt importants per valorar les ONG. No cal dir doncs, que arran dels últims escàndols s’han convertit en el principal focus d’atenció, no només pels mitjans de comunicació, sinó també per la ciutadania, pels actuals i futurs cooperants.
Moltes d’aquestes entitats estan fent un esforç per donar una imatge totalment neta. Les que han estat esquitxades, intenten renovar-se i trobar solucions a curt termini i, les que no han sigut protagonistes tracten de deslligar-se i intentar disposar d’un protocol eficient davant d’aquestes incidències. “Les ONG han d’esfroçar-se en una política de comunicació totalment transparent, on posin de relleu el que es fa i com es fa. Han de rendir comptes per guanyar-se la confiança de la gent”, apunta la periodista Alicia Oliver.
XAVIER BARREDA: "LES ONG EXISTIM PER FER EL BÉ I HEM D'EXPLICAR-HO A TOTHOM"
Tots els representants d’ONG que han expressat el seu punt de vista, han estat d’acord en que cal reforçar els mecanismes de control i fer-los eficients, com per exemple amb protocols de denúncia internes, com ja fa Oxfam Intermón.
Les ONG coincideixen, a més, en expressar que és necessari aconseguir focalitzar l’atenció mediàtica i social en els projectes que duen a terme i en el paper positiu que tenen i que representa la majoria d’entitats. “Les ONG existim per fer el bé i hem d’explicar-ho a tothom”, conclou Xavier Barreda.
PER SABER-NE MÉS
