Agustí Viñamata: "Fa trenta anys érem superherois"
El comptable de Mans Unides explica els canvis que hi ha hagut en les ONG durant els darrers anys
Mans Unides és una organització no governamental per al desenvolupament que va néixer en mans de dones l’any 1960 amb la finalitat de lluitar i acabar amb la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les causes que el provoquen. L’organització està present per tot Espanya i consta de 71 delegacions.
Agustí Viñamata forma part del Departament de Comptabilitat i Cofinançament de Mans Unides a la delegació de Barcelona des de l’any 1983. És llicenciat en Ciències de la Informació a la UAB i, posteriorment en Pedagogia. Per ell, el més gratificant de la seva tasca és “conèixer la gent beneficiaria dels nostres projectes, però també, veure com la gent d’aquí es mobilitza per ajudar els d’allà”.
Agustí Viñamata durant l'entrevista | Font: Miti Vendrell
Mans Unides té 10 delegacions a Catalunya. Quines tasques porteu a terme des de la delegació de Barcelona?
Des de la delegació de Barcelona portem una mica l’organització de totes les delegacions catalanes, simplement perquè aquesta és la més gran i té més recursos. Aquí som 5 persones contractades i portem la tasca de comunicació i de màrqueting. A part, fem també les campanyes de sensibilització de les escoles, que inclou des de campanyes al carrer a petites activitats en escoles, parròquies, grups de joves... Per altra banda, fem el treball de recaptació de socis, col·laboradors, entre d’altres.
GESTIÓ I FINANÇAMENT
Des d’aquí a Barcelona, preneu decisions pel que fa a quins projectes invertireu els diners o rebeu instruccions des de l’organització central?
Tenim un comitè de projectes que es troba a la nostra central a Madrid i és qui identifica i selecciona els projectes. Aleshores, nosaltres com a delegació escollim uns quants que són els que ens encarregarem de finançar. I a l’hora de seleccionar aquests projectes i explicar-li a la gent que els gestionarà com va i tot, contribueixes a apropar-los a la realitat i sensibilitzar a la gent d’aquí.
Quantes peticions d’ajuda podeu arribar a rebre en un mes?
En conjunt de tot Espanya, podem arribar, fàcilment, a unes 2.000 peticions d’ajuda a l’any o més. Això ha augmentat molt amb les noves tecnologies, abans s’havia d’omplir un dossier i enviar-lo. També quan viatgem per veure com evolucionen els projectes, trobem noves iniciatives. Però ara gràcies a Internet, n’arriben moltes més. D’aquestes 2.000, una tercera part les financem, una altra tercera part la descartem perquè no ens semblen viables i, finalment, l’última part queda a l’espera de trobar recursos.
És important saber que la nostra campanya se centra en el primer trimestre, és quan fem més activitat i, per dir-ho d’alguna manera, la meitat de fons que podem recaptar, els tenim abans del 28 de febrer.
“PODEM ARRIBAR, FÀCILMENT, A UNES 2.000 PETICIONS D’AJUDA A L’ANY”
Un cop han rebut les peticions, quin protocol i criteri segueixen per actuar o rebutjar-les?
Hi ha tot un seguit de protocols. Nosaltres tenim un marc de treball que és el que la gent ja coneix. També tenim unes àrees d’actuació preferent, que són: la sanitat, la producció d’aliments, l’educació, millora de la situació de la dona i les iniciatives socials. Si es troba dins d’aquest marc de treball, hem de mirar que sigui un projecte comunitari i que tingui una viabilitat de futur. Si compleix aquestes condicions, també existeixen uns criteris del que es pot fer a cada zona. Cal dir, que totes aquestes limitacions són per la falta de diners, no podem arribar a tot. Actualment, tenim projectes en uns 60 països. En acabar els projectes Es fa un seguiment dels projectes i un sistema d’avaluació, feta per un consultor extern, per tal de millorar en altres actuacions. I fem una visita final.
A l’hora de recaptar diners, ho feu prèviament a decidir en quin projecte actuareu, o quan ja sou conscients de la quantitat que necessitaríeu per cobrir-lo?
Treballem per campanyes i fem activitats tot l’any, permanentment, és independent la recollida amb el projecte. Excepte en els casos d’emergències, que es fan campanyes extres, com ara el terratrèmol d’Haití o l’epidèmia del Còlera a Sierra Leona, que llavors són accions més ràpides i urgents i es vinculen directament a la recollida de fons amb aquesta destinació. En casos d’emergència, la gent sol reaccionar i és més fàcil obtenir recaptacions.
Agustí Viñamata durant l’entrevista | Font: Miti Vendrell
En les seves memòries hem observat que gairebé un 40% de les recaptacions provenen de socis i donants, mentre que un percentatge molt baix prové d'administracions locals o de la Unió Europea. Creu que d'aquests últims se'n podria esperar més??
Doncs sí, crec que se’n podria esperar més de les administracions i la Unió Europea. De fet, amb les retallades que hi ha hagut amb la crisi econòmica els últims anys, aquestes aportacions han baixat moltíssim. Per exemple, l’estat Espanyol, va retallar en un 80% els pressupostos en cooperació, això vol dir que per cada 100 euros que donaven, ara en donen 20. I en la mateixa proporció, ho han fet, la Generalitat, les Diputacions, els Ajuntaments i altres institucions, algunes fins i tot, han deixat de fer cooperació. Però l’argument sempre és que s’ha de retallar i que primer són els ciutadans d’aquí. En el cas de l’administració local, pot tenir una certa lògica, ja que l’obligació d’un Ajuntament, és complir amb els seus habitants. Però quan més grans són, sí que tenen competència internacional. I a part, tothom té una certa responsabilitat moral. És una llàstima que hagin reduït tant en aquests temes.
“CREC QUE ES PODRIA ESPERAR MÉS DE LES ADMINISTRACIONS I LA UE”
TRANSPARÈNCIA I ESCÀNDOLS
Fins ara, hem parlat sobre la procedència dels fons de l’organització, però si parlem de la destinació d’aquests, heu sigut mai qüestionats en aquest aspecte?
La veritat és que no. Un dels avantatges que té Mans Unides és que es tracta d'una organització de voluntaris. A més, tots els càrrecs directius han de ser ocupats per voluntaris per evitar la burocratització. El fet que hi hagi tant voluntariat redueix molts els costos. Per tant, podem destinar un 90% aproximadament a les finalitats pròpies de l'entitat com la posada en marxa dels projectes en aquests països però, també les campanyes de conscienciació i sensibilització aquí. No només es tracta de recollir diners i fer projectes, sinó d'intentar canviar actituds.
A les administracions, per exemple, els demanem que siguin coherents, perquè potser donen molts diners però després resulta que signen un contracte amb una empresa que està explotant la selva equatorial de mala manera. Demanem per tant, que tinguin una coherència en totes les seves polítiques. Moltes vegades s'aconsegueix més amb un canvi legislatiu que afavoreixi per exemple, l'entrada de productes del tercer món.
La mítica pregunta d’“on van a parar els diners?” després de les darreres notícies que han sortit a la llum per part d’altres ONG ha tingut conseqüències en les aportacions dels vostres col·laboradors?
En el nostre cas, l’últim tema que s’ha tractat de l’assetjament sexual, en el cas d’Oxfam, no ens ha afectat. No ens ha afectat potser perquè saben que nosaltres no enviem gent, no tenim cooperants que s’instal·lin allà. Com que no desplacem a gent, més que a equips reduïts per supervisar, com que no tenim gent sobre el terreny és difícil que es doni un cas similar. La base de socis que tenim és d’uns 80.000 i són gent que ens coneixem molt, de molts anys. Una gran part dels nostres diners ve d’aquesta gent tan consolidada. Altra part dels ingressos és la col·laboració d’escoles i parròquies.
El tema dels escàndols si que poden ser perjudicial a llarg termini perquè les ONG, sobretot aquí a Espanya, han passat per diverses fases. Fa trenta anys érem superherois i tot això s’ha anat deteriorant, en part perquè la gent ha interpretat que moltes de les denúncies que fem tenen un component d’interès polític i perquè les expectatives que s’havien generat eren molt grans i fem el que podem.
“EL TEMA DELS ESCÀNDOLS SÍ QUE POT SER PERJUDICIAL A LLARG TERMINI”
Des de Mans Unides quins protocols de denúncia i actuació creieu que són els més efectius?
El nostre protocol no és massa sofisticat, ja que des d'aquí no enviem a cooperants sobre el terreny, simplement fem visites de seguiment de projectes, d'avaluació,... Però no tenim gent sobre el terreny. Tenim uns protocols d'actuació adequats al que nosaltres fem. En aquests casos, per exemple, d'assetjament sexual, és molt difícil en visites que nosaltres fem, ja que són de curta durada, potser en un mes estàs en dotze llocs diferents. La nostra feina, com que no tenim sobre el terreny, no requereix grans controls. Tenim un protocol intern, en les oficines de l'entitat, per prevenir l'assetjament sexual que és bastant eficaç, en l'àmbit de Mans Unides, vull dir en l'àmbit laboral.
ACTUALITAT
A Mans Unides teniu diferents xarxes socials, com Twitter o Instagram. Creus que aquestes plataformes han fet augmentar el nombre de col·laboradors de l’ONG i visibilitzar més els projectes en els quals actuen?
Estem a vàries amb l’objectiu principal de poder arribar a la gent més jove. Però realment, en resultats econòmics no dóna. Et donen més resultats pel fet que la gent parla, comenta o retuiteja el que tu expliques, i son aquests qui fan arribar la informació o vídeos nostres als seus contactes. En temes econòmics però, no dóna resultats perquè els joves són qui tenen menys recursos per col·laborar. Així que, suposem que aquests resultats es veuran d’aquí a uns anys, quan la gent sigui més activista i no es conformi només en donar un like, perquè així no s’acaba de complir, només es un primer pas. Les xarxes ens ajuden més a conscienciar la gent, tot i que també tenen un aspecte negatiu. En aquestes plataformes de vegades es publiquen barbaritats sense fonts contrastades i això fa molt de mal a la feina que fem nosaltres.
Així doncs, creu que els mitjans de comunicació ja no tenen tant a veure en l’opinió pública de la societat pel que fa a les ONG?
Fins ara, els mitjans de comunicació havien sigut la cosa més decisiva, ja que si ells parlaven d’un problema o d’una emergència, com tràfic de nens o el que sigui, aleshores la gent el començava a conèixer i era més fàcil per nosaltres treballar en aquests temes i convèncer a la gent a participar. Ara, ja no sabem si tenen més importància els mitjans de comunicació o les xarxes socials perquè, com dèiem abans, tenen un efecte molt negatiu: la gent allà publica el que vol, normalment de forma anònima, i potser diuen coses que no són veritat o els típics rumors. Això, abans no existia, o, almenys no s’estenien tant ràpidament i, com a conseqüència, generen molta desconfiança.
Aquest passat 17 de febrer, es va publicar una notícia al diari El País, en la qual s'explicava que un nen va destinar els seus 7.000 euros de regals de la seva comunió a la vostra ONG, què en pensa d'aquesta acció?
Això és una mostra que la gent pot fer més del que pensa. Moltes vegades diem: "Jo, és que no tinc diners" o "No arribo a final de mes", que probablement és cert, però tenim un nivell de consum i de circulació dels diners que ni nosaltres mateixos reconeixem. Aquest tipus d'iniciatives fa uns anys que ha començat i estan funcionant, comunions, casaments, regals de reis, ... ara és relativament freqüent. És una molt bona iniciativa, ja que moltes de les coses que ens regalen no tenen massa utilitat i en podríem prescindir. I un altre fenomen que també està creixent força és el tema de les herències, fa de mal dir, però no estem dient que es deixi l'herència a Mans Unides i no deixi res als fills, sinó que hi ha casos com el llegat, que només es dóna si l'herència és positiva. És una aportació. Aquest fenomen està creixent molt, abans només es pensava amb la parròquia i els ajuntaments, però a poc a poc, també es pensa en les ONG.
El 17 d’abril d’aquest mateix any, vau promoure el Dia Mundial de la Salut i Mans Unides vau recalcar que els interessos econòmics prevalen sobre el dret de la salut i la cobertura sanitària universal, quina creu que és la principal causa actual d’aquest fet?
El fet és que, en general, l’economia internacional no es planifica en funció de les necessitats de la gent, sinó que es fa en funció de possibles beneficis pels inversors o persones influents. Però clar, en el tema de la salut o el farmacèutic, hi ha uns interessos per part de les internacionals. Si un Govern no pot comprar vacunes pel xarampió, doncs es morirà més gent. Per exemple, hi ha medicaments de malalties que estan focalitzades en països de pobresa que ja no es produeixen, perquè hi ha poca venda o poc mercat d’aquest.
També existeix el problema de les patents, quan una empresa farmacèutica descobreix un medicament invertint molt per arribar a produir-lo. Segons la legislació, que penso que són uns 20 anys, el medicament només ho pot explotar l’empresa que ho ha descobert i posen uns preus molts cars per recuperar la inversió i fer més diners. Hi ha hagut casos molts sonats, com a l’Índia on el govern va decidir saltar-se els drets de la patent del tractament contra la sida i les empreses multinacionals el van portar a judici, guanyant aquests últims. Això s’hauria de regular d’una altra manera. És cert que la multinacional ha invertit molt i ho ha de recuperar, però no pot ser que durant 20 anys tingui el monopoli d’aquell producte. Sense anar més lluny, aquí va passar amb el tema d’hepatitis. També cal destacar que sempre s’investiga molt sobre malalties dels països desenvolupats i molt poc en malalties que afecten països pobres.
Aquest 2018 heu engegat una campanya amb el lema “Comparte lo que importa”, quin és el principal objectiu que voleu aconseguir? I el dels Premis de Mans Unides?
La campanya pretén animar a la gent a compartir, però no només els seus diners, sinó també les ganes de fer coses, participar i ser conscient en la seva vida personal de que moltes coses les fem malament. Volíem jugar una mica amb la idea de compartir, però compartir el que realment importa i, per això la imatge de la campanya és un mòbil transformat en una regadora.
Cartell de la campanya “Comparte lo que importa” de Mans Unides
Font: Pàgina web oficial de Mans Unides
Pel que fa als Premis de Mans Unides, el dels mitjans de comunicació concretament, fa molts anys que els fem, i són una mica per estimular que s’escriguin articles sobre la problemàtica de la fam i la pobresa. Tot és per animar a la gent a fer coses i, sobretot a participar i a afavorir el debat sobre temes importants. El nostre objectiu sempre és convidar a la reflexió i creiem que és una bona manera de sensibilitzar i visibilitzar la greu i dura realitat.
Vídeo realitzat durant l'entrevista a la delegació de Barcelona de Mans Unides
Font: Miti Vendrell | Nuria Pardo
Per saber-ne més...
