Santi Bolíbar: “Ens han atacat en un valor intangible però que fa que l’organització funcioni”
Oxfam Intermón compta amb 1.730 voluntaris a nivell espanyol i amb una xifra d’uns 60.000 socis que fan donacions periòdicament. Però quina és la feina d’un voluntari, a Oxfam Espanya? És un món, per desgràcia, poc conegut.
Fa unes setmanes sortia a la llum una notícia que atacava directament a la organització en qüestió. Uns escàndols que donaven la volta a la feina que any rere any ha dut a terme aquesta oenegé. Hem parlat amb Santi Bolívar, Responsable del Programa de Voluntariat d’Oxfam Intermón a Barcelona. Llicenciat en Pedagogia a la UB, forma part des del 1986 de l’oenegé, on ha treballat com a cooperant a Bolívia o Director Territorial de Catalunya i Andorra. Ens asseiem amb ell, doncs, per aclarir les ambigüetats que han sorgit respecte a l’organització.
Santi Bolívar durant l'entrevista
Fotografia: Berta Pladevall
Teniu diferents tipus de voluntariat, des de gent que treballa a les botigues de comerç just, l’acció ciutadana, voluntaris a les oficines... Quines són realment les tasques que realitzen aquests voluntaris i en quines categories es diferencien?
Tot té a veure amb l’oferta de participació. En l’activitat que fa Oxfam Intermón, valorem quins són els espais i quines són les activitats on és important per la mateixa tasca la participació voluntària dels ciutadans i ciutadanes. Per exemple, hem descartat el voluntariat internacional, sobre el terreny, perquè creiem que és una feina que s’ha de gestionar des dels mateixos països.
Des d’Oxfam Intermón Espanya, hi ha diferents línies o branques de participació ciutadana a través del voluntariat. La primera és el comerç just. Es dóna suport a les cooperatives i a grups de productors locals a part de vendre els productes, sensibilitzar sobre la situació laboral d’aquests petits productors, les seves dificultats per accedir al mercat laboral... Tenim unes 35 botigues que funcionen exclusivament de la mà de voluntaris.
On van a parar tots aquests diners que es recullen?
Tots aquests fons obtinguts serveixen, d’una banda, per pagar les despeses de la mateixa botiga, des del lloguer fins a la llum. Pel que fa a la part de suport tècnic, gràcies al treball voluntari, les despeses són mínimes. Així doncs, la gran part d’aquests diners va destinada a finançar els nostres projectes als països del sud.
I les altres línies d’actuació?
La segona línia és la col·laboració a les oficines. Aquesta organització té diferents departaments: de finances, màrqueting, de recursos humans, de comunicació... Ara mateix tenim unes 80 persones col·laborant-hi. De tot això jo en dic “un voluntariat professional”.
Per altra banda, tenim equips d’acció ciutadana, en què els nostres voluntaris s’organitzen per donar suport i impulsar campanyes d’incidència social dins d’Oxfam Intermón. No només enviem diners per l’ajuda humanitària, sinó que també organitzem diferents accions per poder denunciar, mobilitzar l’opinió publica, canviar les coses des de l’arrel...
Per últim, tenim les Botigues de Segona Oportunitat, que és la quarta línia d’actuació. Es dediquen a vendre roba de segona mà. Fa realment poc que hem arrancat el projecte i té l’objectiu de buscar ingressos per finançar la nostra activitat humanitària als països del sud.
Les línies d'actuació d'Oxfam Espanya.
Fotografies: oxfamintermon
Heu desenvolupat un nou programa de captació de voluntaris anomenat Trans4mers i segons les vostres dades, el 78% de les persones voluntàries són dones. Preteneu amb ell captar a un nou ventall de voluntaris, com per exemple, més homes?
El que hem desenvolupat és realment una nova estratègia de comunicació per explicar quina és l’oferta i el voluntariat que oferim des d’Oxfam. Trans4mers és la manera com estem comunicant el nou voluntariat, per fer-ho més atractiu, que arribi a més gent, que capti a perfils diferents.
En aquests moments hi ha un gran percentatge de dones com a voluntàries. No hem fet una anàlisi sociològic de per què és així. Suposem que el tipus d’activitat atrau més a un perfil femení, però no ho hem estudiat. Els actuals perfils de voluntariat són gent jubilada, que volen mantenir-se actius, o joves, que volen adquirir experiència i coneixement. El percentatge de joves s’apropa al 18 o 20%. Amb aquesta nova estratègia aspirem a incrementar el percentatge de joves.
Oferiu una formació inicial al voluntariat que col·labora amb vosaltres, però el 86% dels voluntaris no la realitza. Penseu que aquesta formació és important i ofereix millors resultats a posteriori? Es fa algun tipus de campanya per vetllar que sigui seguida per més gent?
La formació inicial o d’acollida és molt específica. Algunes entitats són molt estrictes amb el seu compliment, com la Creu Roja. Nosaltres som més flexibles amb aquesta qüestió, tot i que ens preocupa com podem estimular la realització d’aquesta formació d’acollida. És una formació online, i això fa que un alt percentatge del nostre voluntariat, que és gent gran, no la realitzi.
Tanmateix, la formació inicial o d’acollida només és una part de la que la nostra organització ofereix als seus voluntaris. S’ofereix una formació continuada a la qual el nostre equip de voluntariat pot acudir al llarg de la seva experiència amb nosaltres. Per tant, tot i que intentem fer el possible per la realització d’aquesta primera formació, no ens preocupa en excés, ja que en el nostre cas queda bastant compensat per la dinàmica posterior.
A Oxfam Intermón existeix la figura dels Tècnics Responsables de Voluntariat. Com vetllen aquestes persones per l’eficàcia de la feina dels voluntaris?
Els tècnics realitzen diferents tasques. Una d’elles és coordinar aquesta formació continuada. Per altra banda també vetllen per la salut dels equips. Que la gent s’incorpori bé i que hi hagi un bon ambient de treball i una bona dinàmica de col·laboració. També s’asseguren que els voluntaris estiguin implicats en el projecte i que realitzin correctament la seva feina. Cada tècnic té sota la seva supervisió i coordinació un determinat nombre d’equips, de tal manera que qualsevol voluntari d’Intermón sempre sap que hi ha un responsable de l’organització present per qualsevol dificultat que pugui tenir.
Dins de la vostra política de voluntariat, dieu que els voluntaris han d’actuar dins del Marc Ètic y el Codi de Conducta d’Oxfam. Què passa quan aquests paràmetres no es compleixen?
El Codi de Conducta d’Oxfam Intermón parla d’una sèrie de conductes èticament bàsiques que són d’obligat compliment per totes les persones que formem l’organització. Nosaltres parlem del concepte d’equip operatiu i entenem que són part d’Oxfam Intermón totes les persones que hi col·laboren, sigui quina sigui la forma jurídica per la qual estiguin vinculats amb aquesta.
Aquest codi contempla un procediment per rebre denúncies sobre persones que tenen conductes inadequades respecte als seus principis. Quan hi ha un incompliment d’aquestes normes, es prenen les mesures necessàries. Poden anar des d’una conversa amb la persona voluntària fins a la directa expulsió en casos greus com d’assetjament sexual, frau o robatori.
Us heu trobat amb aquests casos?
Sí, ens hi hem trobat. Les mesures que prenem poden anar des de la retirada temporal del voluntariat mentre s’aclareix la situació, una amonestació, l’expulsió o fins a la denúncia policial en gasos greus. Nosaltres, però, apostem per una resolució informal dels conflictes que sorgeixen dins els equips.
Per tant, el Codi Ètic que es fa seguir als voluntaris i als treballadors assalariats d’Oxfam Intermón és el mateix?
Sí, en essència sí. Hi ha una versió una mica més breu pel voluntariat perquè hi ha algunes situacions que tenen clarament a veure amb contractes laborals que no els afecta, però els principis de conducta són els mateixos per tothom.
LA REACCIÓ QUE L'ORGANITZACIÓ VA TENIR EN AQUELLS
MOMENTS SEGURAMENT SERIA MOLT DIFERENT
A LA QUE HAURIA TINGUT ARA
El 2011 a Haití, uns treballadors d’Oxfam Intermón van recórrer a serveis de prostitució mentre realitzaven treballs humanitaris. Què creus que va fallar? Van ser insuficients els mecanismes de control que vetllaven pel correcte desenvolupament d’aquell projecte?
Aquest és un tema que ens afecta a tots, encara que l’any 2011 nosaltres no fóssim en aquell equip. A la nostra pàgina web disposem d’una explicació molt clara sobre aquest tema.
Primerament cal deixar clar que aquelles persones eren empleades expatriades, no voluntàries. El primer que va fallar va ser el comportament d’aquests treballadors que no va complir el codi ètic de l’organització. En segon lloc, la reacció que l’organització va tenir en aquells moments, segurament seria molt diferent de la que hauria tingut ara.
No obstant això, ja existien uns procediments que es van posar en marxa. Aquestes persones van ser investigades per l’organització i es va fer públic un informe a la premsa de Gran Bretanya. Aquestes persones, a més, van ser laboralment expedientades i expulsades de l’organització. Per tant, aleshores ja hi va haver una reacció amb els mecanismes que estaven previstos.
Llavors com és que en aquests darrers mesos ha causat tant impacte aquesta qüestió? Per què surt ara a la llum?
I perquè surt ara a la llum el tema del màster de Cifuentes? El que ha passat és un tema semblant. De totes maneres aquesta és la meva opinió particular.
Han canviat, des d’aleshores, els procediments de control?
D’ençà del 2011 fins ara, els procediments interns de control dels compliments del Codi de Conducta o de detecció de les conductes inadequades s’han fet molt més rigorosos i exhaustius i per tant, els casos que estan passant ara tenen un tractament molt més contundent i radical, diferent i millor al del 2011.
Després en el cas d’Haití també es va produir una magnificació a través de la premsa i els mitjans de comunicació. El titular que publicava The Times a la seva portada era “Orgies de Calígula”, dient-se que s’havia abusat de menors, quan la investigació que es va fer el que diu és que hi va haver unes persones que van contractar prostitutes i altres persones que van descarregar-se pornografia a l’ordinador de la feina però es va desmentir que cap de les prostitutes fos menor.
De tota manera, creiem que els fets són completament reprovables i els condemnem, però sí que és cert que les mesures que es van prendre en aquell moment, vistes amb ulls d’avui en dia, segurament són insuficients.
ES VA PRODUIR UNA MAGNIFICACIÓ A TRAVÉS DELS
MITJANS DE PREMSA I COMUNICACIÓ
Després que esclatés aquest cas d’Oxfam Intermón van sortir també informacions compromses sobre altres ONG. Què va passar?
Jo crec que això es va fer amb l’objectiu de perjudicar les organitzacions públicament. En part, perquè el govern de Gran Bretanya ja fa temps que, amb motiu del Brèxit, vol retallar el pressupost de Cooperació Internacional que està donant a les ONG. Porten temps fent campanya i recollint signatures per rebaixar-les. Aquests casos els han donat un argument moral per seguir fent-ho.
Ha afectat aquesta problemàtica a nivell espanyol? Des dels fets, ha caigut el nombre de voluntaris i de donacions?
Sí, hi ha hagut una repercussió i un impacte important. Són les conseqüències d’atacar la imatge d’una organització públicament a través dels mitjans, una organització on la confiança de la seva base social és clau per mantenir-se. Ens han atacat en allò que és un valor intangible però que fa que l’organització funcioni. Sense confiança, l’organització perd el seu sentit.
Nosaltres hem reaccionat i hem sortit als mitjans de comunicació, reconeixent des del primer dia que lamentem profundament aquests fets i que no els encobrim, sinó que els combatem.
Tot i això, és curiós, perquè tot i que hem notat una caiguda en el nombre de socis, la repercussió en els voluntaris ha sigut molt menor. Creiem que és perquè els voluntaris estan molt implicats. Ells saben de primera mà quina és la feina que fem i que aquests casos no ens representen.
Creus, per tant, que es tracta d’un atac mediàtic? Us han deixat els mitjans suficient espai per parlar i condemnar, també, aquestes pràctiques?
Jo crec que ens han donat suficient espai on hem pogut expressar-nos. Des de la SER fins als mitjans catalans. Però funcionem en base a titulars i el tema central era “L’escàndol sexual d’Intermón” i no s’ha parat d’utilitzar aquests conceptes. Nosaltres assumim el que va passar, però no va ser un escàndol de tota l’organització. El morbo ven molt i més quan es tracta d’atacar a les organitzacions crítiques amb el funcionament del sistema. Aquesta situació és, ara, una carrera a mitjà termini. Hem de recuperar la informació positiva, la confiança i posar l’atenció en els projectes que duem a terme.
El que fa més ràbia és tota la magnificació, els judicis de valors sobre realitats falses que s’han fet i que qüestiona molt el paper dels mitjans i dels periodistes.
Aquesta darrera frase resum el que pensa, el que sent. Sembla dolgut. Queda demostrat com el comportament incorrecte d’una minoria ha afectat al conjunt de l’organització. I quantes vegades passa això. Ja des de principi ens fa saber que s’hi desentén però que no ho encobreix. Que ho condemna, tant ell com la mateixa organització.
Bolívar diu: “La confiança és la base social perquè l’orgaització funcioni. Sense confiança, aquesta perd el seu sentit”. Són irreparables, els danys soferts, ara?
Botigues d'Oxfam Intermón, Botigues de Segona Oportunitat i punts de venda de productes d'Oxfam Intermón a Catalunya
Mapa d'elaboració pròpia
Per saber-ne més…
Memòria del voluntariat 2016-2017
Política del voluntariat d’Oxfam Intermón https://oxfamintermon.s3.amazonaws.com/sites/default/files/documentos/files/Pol%C3%ADticaVoluntariado2014.pdf
Trans4mers. Web d’informació sobre el voluntariat a Oxfam Intermón
